Bon dia!

Quantes princesetes al Park Güell!!!

Ups!!! Què és aixó? Aquestes columnes estan tortes!

Coi! I aquesta també; mireu just al darrera de la princeseta pelroja: una altra columna torta.

Mmmmmmm, mmmmmm, mmmmmm…

Ja ho tinc!!!

Mireu aquesta foto d’una maqueta de Gaudí, em penso que de la Sagrada Familia:

Sí, està boca avall. Tota està feta de fils i bosetes de roba amb pes. Cada pes simula la càrrega real de l’edifici en aquell punt. Els fils estan tensionats en el sentit de les forces; cada fil podria ser un pilar, o una biga, una arcada, etc…

Tornem-hi al Park Güell:

Gaudí construïa amb pedra, i a vegades metall. El metall soporta molt bé els estiraments (forces de tracció, en llenguatge tècnic), però no la pedra. La pedra és molt bona resistint compressions.

A la maqueta anterior, tots els fils estan única i purament traccionats. Aixó vol dir que no han de soportar cap mena d’altra força que la dels estiraments. Per tant, no estan comprimits ni “tallats” (d’aixó del tallant en parlarem en un altre capítol).
Què passa si li donem la volta a la maqueta?

Eps!!! Mentres ho rumieu aprofitem per reivindicar el lliure accés al Park Güell. Senyores, estem amb vosaltres!!!

Tornant a lo de la maqueta de pesos i fils al revés… Imagineu que els fils es transformen en columnes de pedra. Aquí ho tenim: columnes sotmeses únicament a esforços de compressió pura. Al donar la volta a la maqueta, les forces d’estirament es transformen en compressions. És a dir, que la pedra treballa com ha de treballar: només comprimida, mai estirada enlloc.

Es per aixó que en Gaudí feia pilars torts. Quin crack.

Fins una altra tontarronets!!!